Les llicències són essencialment documents legals que defineixen l’ús i la distribució autoritzats d’una obra o producte. El copyright es fa servir per controlar-ne o limitar-ne la distribució i la reproducció. En canvi, la llicència lliure pretén en certa manera el contrari, fomentar-ne l’ús i la distribució, però també protegeix, si és el que es busca, que algú s’apropiï del producte amb finalitats no permeses. Podeu donar un cop d’ull a la nostra pròpia llicència, Aire Incondicional, que vam crear a finals del 2003 i que es va aplicar en una part dels continguts que es mostraven a l’exposició amb el mateix nom al Centre d’Art Shedhalle a Zuric (www.platoniq.net/aireincondicional_licencia.html). També recomanem llegir les definicions d’Open Content a l’enciclopèdia lliure Wikipedia (wikipedia.org/wiki/Open_content). L’any 2003 apareixen les llicències de Creatives Commons (www.creativecommons.org). Des dels seus inicis, salvaguardades pel context acadèmic on s’aixopluguen, ténen una forta vocació per convertir-se en el Model i han acabat per absorbir el treball d’altres iniciatives anteriors encara connectades al Free Software com és el cas d’Open Content o l’Electronic Frontier Foundation. Per obtenir una visió completa sobre la seva història, els derivats i els impactes de les llicències obertes i els continguts lliures, consulteu la Guia de les Llicències Open Content realitzada per Lawrence Liang i publicada per Piet Zwart i l’Institut Media Design (pzwart.wdka.hro.nl/mdr/research/lliang/open_content_guide).

Retorn al camp base
El debat sobre les llicències, drets i restriccions sobre la distribució i l’ús dels continguts no ens ha de desviar de les qüestions bàsiques: l’accessibilitat i la gestió compartida de tots aquells processos i mitjans que, fins ara, només dominen uns quants. És necessari consensuar “ètiques de treball”, “ètiques d’ús” de la informació i del coneixement. Davant l’opció de posar només el copyright en llibertat condicional, s’ha de tornar a la idea de béns compartits, espais comuns que a més estiguin gestionats per la comunitat, com en l’origen del concepte dels “commons”. És necessari construir models que vagin més enllà, fins i tot de la llicència d’ús. Cal seguir el camí fet alliberant espais, recursos, canals, amples de banda, programari i maquinari per a arribar a una sostenibilitat de coneixement compartit.

http://cramer.plaintext.cc:70/
http://lists.debian.org/debian-legal/2004/07/msg01193.html
http://twenteenthcentury.com/uo/index.php/CopyCanCopyCant
http://www.digitalcraft.org/index.php?artikel_id=502
http://syndicatpotentiel.free.fr/textes2.html
http://www.archive.org/
http://www.ram.org/ramblings/philosophy/fmp/freemusic.html
f2http://www.archive.org/details/opensource_audio
http://www.eff.org/
http://artlibre.org/
http://3boom.net/okosystem/licences.htm
http://www.ethymonics.co.uk/copyleftlinks.