FaQ :

Amb quin objectiu es va fer Burn Station?
Des que Platoniq va començar a fer ràdio per Internet al 2001 hem difós els nostres continguts amb llicències lliures, bàsicament perquè creiem en el lliure accés a la informació, al coneixement i a la cultura. Burn Station és una continuació d’aquest esperit, però bolcat envers una comunitat concreta. L’objectiu principal de Burn Station és fer visible la producció de segells i net ràdios basats a la xarxa que utilitzen el model de distribució lliure per difondre els seus continguts. La forma de portar-ho a terme ha estat crear un dispositiu d’autoservei a espais públics, on tothom pugui venir a consultar i copiar els continguts d’una forma senzilla, relacional i gratuïta. L’altre objectiu important és difondre la informació sobre les llicències lliures, formats i xarxes de col·laboració que s’estan teixint al voltant d’aquest món.

Per què distribuïu principalment música i per què, a més, música electrònica?
Burn Station és un projecte estratègic, i en aquest sentit la música és el tipus de contingut que més atreu a la gent, és allò que més es copia. A més, és l’àmbit on hi ha una comunitat forta, que aposta pels models alternatius al copyright. D’altra banda, si la majoria de la música que distribueix Burn Sattion és electrònica, no és una decisió nostra, és una conseqüència que comença pel baix cost de la seva producció i que acaba per entendre que el programari és l'instrument musical de les noves generacions, tal i com ho va ser la guitarra elèctrica en el seu moment.

Però si els continguts es regalen, de què viuen els autors?
Només una elit d’autors viuen de la venda de les seves obres. La majoria, i especialment els músics, viuen dels directes, invitacions als festivals, trobades, presentacions, etc. I per a arribar a aquesta situació, el primer que cal és donar-se a conèixer. El cas dels net labels és un dels més evidents: han sabut veure el potencial de promoció i distribució barata i el resultat ha estat afavoridor per als autors. Les llicències copyleft proporcionen la seguretat legal pel que fa al tipus d’ús que l’autor cedeix, per exemple, permetent la còpia i la reproducció, però prohibint que s’utilitzi amb ànim de lucre o que se’n puguin fer obres derivades, etc. Sempre dependrà del tipus de llicència d’ús que hom decideixi utilitzar.

Hi ha alguna condició per a poder tenir una Burn Station a la meva ciutat?
Burn Station és un projecte amb vocació pública, és a dir, el seu objectiu no és utilitzar-la per a un ús privat. La condició per a tenir una Burn Station és que es garanteixi que l’estació copiadora estarà ubicada en un espai públic o d’accés lliure i que hi haurà alguna persona responsable d’actualitzar-la, incloure-hi continguts o explicar als visitants com funciona.

Com es manté Burn Station si és un projecte sense ànim de lucre?
Burn Station es manté actiu gràcies a les invitacions d’espais, festivals, les presentacions a institucions culturals, l’energia, el temps i els recursos que posen Platoniq i Rama per tal que el projecte segueixi endavant, a més de la participació i l’interès dels net labels que han anat incorporant-s'hi al llarg d’aquest temps. No hi ha cap objectiu comercial, fins i tot en més d’una ocasió ens han proposat muntar Burn Stations als bars per evitar que aquests paguin les quotes corresponents a la SGAE, però solucionar els problemes econòmics dels bars no és l’objectiu de Burn Station.

Quan neix el projecte?
El projecte neix al juny de 2003, en una espècie de garatge on vam fer la primera acció de distribució. En aquell moment no disposàvem del programari, vam muntar una primera versió amb les nostres màquines i el programari que teníem a mà. Vam llançar una convocatòria per Internet i vam distribuir el material dels segells i artistes que van respondre. S’hi apropà gent de tot tipus: distribuïdors que buscaven artistes nous, àvies del barri que volien òpera, i sobretot, persones amb ganes de conèixer continguts nous en un espai on poder preguntar, informar-se, copiar-se amb criteri allò que més els agradava.

Quin desenvolupament plantegeu de cara al futur?
D’una banda, seguir millorant el programa per tal que sigui més fàcil instal·lar-lo i administrar-lo, però el següent pas serà crear un sistema d’intercanvi entre Burn Stations a la manera dels processos d’intercanvi i actualització dels continguts entre les diferents estacions copiadores locals.

Havent-hi serveis a la xarxa que serveixen per a l’intercanvi d’àudio legal i il·legal, per què vau decidir fer el material del servidor físic/portàtil?
Vam pensar que era interessant com a estratègia de visualització pensar en un sistema local, físic, que propiciés la relació social al voltant de la selecció i la còpia dels continguts, però sobretot que servís per descriminalitzar l’acció de copiar, tenint en compte les campanyes que els governs i les entitats estan portant a terme últimament. A més, Burn Station afavoreix fer-ne una selecció en bones condicions. Igual que en tots els camps, no tot és interessant pel fet de ser gratuït. Dedicar un temps a seleccionar és important, tant pel que fa al temps que hi dediquem nosaltres com editors, com el temps que els visitants aporten, afegeix un valor als continguts que es copien. En els sistemes P2P, de vegades saps el que busques, però la majoria de les vegades baixes continguts per curiositat o per casualitat. Això ajuda a ampliar els teus gustos i a ser més culte, però el temps invertit en la recerca i en les descàrregues no és proporcional al temps que hauríem d'invertir en escoltar tot el que ens hem baixat. Paradoxalment, la música es "crema" abans de ser consumida. Els últims anys, ens trobem amb un nou tipus de consum no tant basat en l’economia i el fetitxisme, sinó més aviat en una rutina d’emmagatzematge de continguts que, a més, si s’aconsegueixen gratuïtament, de vegades ni tan sols són consumits, sinó que s’acumulen. Avui dia, Burn Station és una instal·lació i una acció pública pel dret a una cultura lliure amb un programari client-servidor local específic.

Amb l’eslògan “baixar Internet al carrer” busquem visualitzar la producció de la xarxa, tot basant-nos en els seus mateixos mitjans de difusió i distribució independents. D’altra banda, treballar al carrer és el test més dur i eficaç per al desenvolupament del programari. De fet, el llançament del programa va tenir lloc a Halle, Alemanya, durant una intervenció a la via pública. Feia un mes sencer que estàvem de gira amb Burn Station de gira abans de publicar la primera versió a la xarxa l’any 2004, i moltes de les seves millores es deuen a la gent que, mentre copiava, comentava possibles millores d’usabilitat o funcionalitats que no havíem tingut en compte.

Tenen una repercussió real en el públic aquest tipus de projectes o són més aviat una declaració de principis i una manera de publicar altres llicències i formes de concebre la cultura? Comparat amb la ràdio, l’abast que tenen aquest tipus de propostes sembla molt limitat...
En el projecte Burn Station la recepció es converteix en distribució i com que tot és gratuït, s' incita als intercanvis esporàdics (o a l’economia del regal). Freqüentment ens ha passat que l’espai de consulta es transforma en una sala de debats, en aula o en concert perquè algun músic, que casualment ha passat per allà, s’ha sentit identificat amb el projecte i ha decidit fer un “live” i a alliberar-ne alguns dels continguts després de conèixer les llicències open content, creative commons o la nostra pròpia llicència lliure “Aire Incondicional”. Burn Station fomenta la còpia com a acte social, mostra la necessitat de convertir l’acte de la còpia en alguna cosa física. Al cap i a la fi, copiar és compartir i compartir és un acte social. La mateixa acció d’intercanviar els arxius “enmig del carrer” ja és expressiva per si mateixa, sense la necessitat de manifestar uns principis implícits. Es tracta sobretot de donar importància a l’element humà, substituir l’habitual programari P2P (Peer-to-peer) per un sistema “face-to-face”. És com una actuació de la manera de treballar dels grups del moviment punk, col·locant i intercanviant les seves maquetes en botigues de discos, repartint-les en els seus propis concerts, sense mediadors, independentment del sistema comercial, només que aquí s’aprofita i se'n treu partit de les possibilitats d’allò digital. També hi ha una connexió estratègica amb la manera de fer dels segells “indies” del Dub anglès, els quals es dedicaven a distribuir els seus discos al carrer muntats a les seves poderoses camionetes – sound system. Totes aquestes tàctiques de mobilitat, els sistemes autogestionats i compactes de producció, difusió i distribució actuals són hereus d’aquestes tradicions analògiques de la música independent.