COPYLEFT - RETORN AL FUTUR DELS COMMONS

Els “commons” (comuns) és una idea que prové de l’Anglaterra medieval, quan es va decidir protegir determinats territoris contra l’expansió dels terrenys de cultiu privats. Era necessari conservar l’accés als diferents territoris i regions. Aquests espais col·lectius també es van aprofitar i gestionar de forma comunitària.
Del terreny físic ens desplacem al terreny de la producció immaterial (és a dir, cultural, d’investigació científica, educacional...). Els camps protegits s’han transformat en continguts i coneixement compartit, i les formes de protecció són les llicències de copyleft. La referència directa la trobem al Programari Lliure, pràctica i filosofia que ha proporcionat, a més d’eines i sistemes informàtics comunitaris, una sèrie de models d’organització, de treball i de pensament, que han anat calant en diferents àrees com la de la producció cultural.

Ètica Copyleft
El terme copyleft ha traspassat els marges del codi informàtic i, poc a poc es va instal·lant en tots els àmbits de la producció intel·lectual. El copyleft s'ha convertit en la bandera d'un moviment cultural i polític que reuneix a tota classe de creadors i treballadors intel·lectuals (músics, escriptors, programadors, editors, juristes, activistes dels mitjans, etc.).
Bàsicament el terme vol dir "permesa la còpia" i en l'àmbit de la programació informàtica, copyleft definiria, primer de tot, un concepte jurídic: assenyala que tot programa llicenciat com a programari lliure (aquell que permet la còpia, modificació i distribució ja que compte amb el permís de l'autor) ha de continuar sent igualment programari lliure en les distribucions, modificades o no, del mateix programa informàtic. El copyleft garanteix, així, que ningú pugui apropiar-se d'un programa de programari lliure, almenys legalment parlant. El copyleft ha passat als béns culturals per a garantir certes llibertats del “públic”.
Respecta les lleis actuals que reconeixen invariablement a l'autor però, a més, suma la possibilitat de triar, amb plena llibertat, el model de distribució i explotació de les seves obres. El copyleft designa la condició mínima d'allò que podríem definir com “continguts oberts o lliures” i també una manera de treballar i concebre la producció d'obra intel·lectual. Platoniq en el 2004 va desenvolupar una llicència copyleft pròpia al costat de l'advocat Abel Garriga, Aire Incondicional. Aquesta llicència és una investigació pràctica dins les entranyes de la llei de propietat intel·lectual, la primera en desenvolupar-se dins el marc legal espanyol i escrita en la llengua espanyola i catalana.